El dia després. El día después

Avui no és dilluns encara que el semble. És el dia després de les vacances del menjar "bo". O diguem-ho més clarament, de drogar-nos menjant. He de dir que aquesta ha estat la sensació que he experimentat, amb plaer del meu paladar que no del meu estómac, després de 2 sopars d'empresa, dos festins a Nadal (Nit de Nadal i Nadal) dos aniversaris de la família més pròxima amb els seus respectius "soparots" , l’ultim sopar de cap d’any 2009, i dos dinarots més la vespra de Reis i la del dia de Reyes. Mentres no vaig caminar per aquests banquets vaig poder refugiar-me als meus fogons i preparar-me bones dosis de cereal integral, verdura ecològica per a sopes i els meus adorats picles (verdura fermentada amb sal) llegums tan fantàstics com la soja i el meu humus també adorat, així com quantitats més menudes d'algues.

Després d'aquests increïbles sopars (que produeixen a la nit monstres en els nostres somnis) he anat consumint prunes UMEBOSHI. Sí el pose amb majúscules perquè són mà de sant davant de qualsevol alarma d'imminent ressaca i aquestes m'han evitat més d'una en les referides festes.

En fi, aquest matí hem esmorzat un bol de mijo amb api, una sopa de miso amb wakame , col i nap i tassa de kukicha.

Hola, hoy no es lunes aunque lo parezca.

Es el día después de las vacaciones del ”buen” comer. O digámoslo más claramente de drogarnos comiendo. Tengo que decir que esa ha sido la sensación que he experimentado, con placer de mi paladar que no de mi estómago, después de 2 cenas de empresa, dos comilonas en Navidad (Nochebuena y Navidad) dos cumpleaños de la familia más próxima con sus respectivos “cenotes” , otra útima cena de noche vieja 2009, y dos comilonas más la víspera de Reyes y la del día de Reyes. Menos mal que mientras no anduve por esos banquetes pude refugiarme en mis fogones y prepararme buenas dosis de cereal integral, verdura ecológica para sopas y mis adorados picles (verdura fermentada con sal) legumbres tan fantásticas como la soja y mi también adorado humus, así como cantidades más pequeñas de algas.

Menos mal que tras esas increíbles cenas (que producen por la noche monstruos en nuestras ensoñaciones) he ido consumiendo ciruelas UMEBOSHI. Sí lo pongo con mayúsculas porque son mano de santo ante cualquier alarma de inminente resaca y éstas me ha evitado más de una estas fiestas.

En fin esta mañana hemos desayunado un bol de mijo con apio, una sopa de miso con wakame , col y nabo y taza de kukicha.